Per una Política Pública Catalana de Cooperació

En defensa d’una Política Pública Catalana de Cooperació per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament

La Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament, la Coordinadora d’ONG i Altres Moviments Solidaris de Lleida, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme i la Coordinadora d’ONG pel Desenvolupament, la defensa dels Drets Humans i la Pau de Tarragona, us demanem adherir-vos al present manifest, que serà lliurat a la Presidència del nou Parlament que es constitueixi arran les eleccions catalanes del proper 25 de novembre.

Construïm una nova Catalunya més solidària.

El nostre Estatut d’Autonomia explicita al seu Preàmbul el ferm compromís de Catalunya amb tots els pobles “per construir un ordre mundial pacífic i just”.

En els moments difícils demostrem el pitjor i el millor del que som capaços. La societat catalana fa més de vint anys que reclama el mateix, tant en els moments de crisi, com en les èpoques de bonança econòmica: una política pública de cooperació coherent i continuada. Pensem que un món tan desigual és un món injust i equivocat.

La cooperació internacional a Catalunya ha estat producte de l’esforç de la societat civil catalana, de les ONG, universitats, sindicats, col•legis professionals i altres institucions i col•lectius que durant dècades, han fet visible la lluita contra la pobresa i la violència, a favor de la solidaritat, els drets humans i la justícia al món. En molts casos l’administració pública autonòmica i municipal s’ha fet ressò d’aquesta demanda, promovent la convivència i construcció de ciutadania i ha quedat clar que no havia de ser una aportació partidista, ni basada en donar allò que ens sobra, sinó una política pública responsable, de redistribució internacional de la riquesa, per exigir un model de desenvolupament garant dels drets humans, la pau i la sostenibilitat de tots els pobles, els homes i dones de totes les condicions i edats.

Acabar amb la pobresa és una fita assolible. Hem d’acceptar l’eradicació de la pobresa com una obligació ètica i política intrínsecament relacionada amb la nostra visió dels drets humans, fins i tot en aquest moment de crisi econòmica que viu el nostre país. Així, el nostre compromís contra la pobresa no apel•la només a la nostra solidaritat, sinó que les persones que la pateixen tenen drets que creen obligacions jurídiques ineludibles. Drets que, d’altra banda, no es limiten a garantir la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, sinó a desenvolupar les seves capacitats i llibertats.
La cooperació internacional constitueix un propòsit de tots els Estats en el marc de les Nacions Unides; la Carta insta «a emprar un mecanisme internacional per promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles». Els tractats i les declaracions de drets humans contenen a més exigències ben clares quant a la cooperació i assistència mútues. En aquest sentit, també la cooperació i la solidaritat han de ser la manifestació principal de Catalunya cap al món.

En el nostre món interdependent ens enfrontem a diferents reptes globals: esgotament dels recursos, canvi climàtic, fluxos migratoris, guerres, Estats fràgils, crisis oblidades, etc. El benestar i seguretat nostres estan relacionats de forma real i directa amb el futur de la resta de països. Els esforços des de l’àmbit local tenen repercussió a escala global i viceversa. Treballar des de l’àmbit català pel desenvolupament es fer una aposta política per contribuir a la lluita contra la pobresa i construir un món més just. El món té suficients recursos, talent i possibilitats per eradicar la pobresa. No es tracta de cap utopia.

Per tot això, la societat del nostre país, a través de les seves institucions, col•lectius i organitzacions, vol posar en valor i assumir el compromís de consolidar en el moment actual una veritable política pública catalana de cooperació, hereva de l’esforç de les darreres dècades i de la llei catalana de cooperació de 2001, de la llei catalana de foment de la pau de 2003 i fruit del consens social i polític, que ha definit fins ara el nostre model de cooperació. Aquesta perspectiva no es pot oblidar, sinó que s’ha de posar més de relleu en l’itinerari que una gran part de la població de Catalunya ha decidit començar a recórrer amb pas ferm, fonamentant-se en el dret a decidir.

No som aliens als difícils moments que travessen amplis sectors de la nostra ciutadania i les entitats públiques catalanes com a conseqüència de la crisi que patim. Destaquem l’esforç que realitza la societat catalana a través de la solidaritat personal, de les organitzacions de la societat civil i les seves institucions.
Però en un sol any hem vist com disminuïa dràsticament el pressupost de la Generalitat en la construcció de la pau, els drets humans i l’ajut al desenvolupament. Pensem que això posa en un molt greu perill la continuïtat de la política pública de cooperació, que amb tant de sacrifici i esforç hem anat construint entre tots i totes.

Davant d’aquesta situació volem manifestar que:
• Posem en valor la política pública de cooperació catalana construïda conjuntament en els darrers anys, conseqüència del consens social i polític, així com l’aposta unànime per mantenir-la.
• Reconeixem l’esforç fet en el desenvolupament normatiu a Catalunya i la necessitat de seguir aprofundint-hi.
• Apostem per generar i mantenir recursos estables i previsibles de finançament per al desenvolupament humà; sense renunciar a assolir en un futur pròxim el 0,7%.
• Igualment, i sense obviar els nostres compromisos quantitatius, cal redoblar esforços per la millora de la qualitat i l’eficiència de l’ajuda, garantir els compromisos a llarg termini amb les poblacions beneficiàries i les seves organitzacions.
• En aquests moments de tensions pressupostàries, és urgent reforçar també els mecanismes de coordinació de les administracions, la transparència i la rendició de comptes, tant pel que fa al control financer com a l’impacte sobre la qualitat de vida de les poblacions beneficiàries.
• Creiem necessari un compromís públic i una feina decidida des de Catalunya a les instàncies competents per auditar i anul•lar el deute extern il•legítim dels països empobrits.
• Mantindrem l’esforç de les darreres dècades, perquè la solidaritat i la cooperació amb les persones més desfavorides sigui un principi rector de país, garantint els avenços que s’han fet amb la incorporació de la perspectiva de gènere, tant des de l’acció solidària de la societat civil catalana, com de les polítiques públiques, i perquè la defensa dels drets humans i la construcció de pau orientin l’acció exterior de la Generalitat, i la de tots els seus departaments i de la resta d’administracions públiques catalanes. Demanem, per tant, la coherència de totes les polítiques amb aquests principis.
• Apostem per l’educació en valors, que sensibilitzi, mobilitzi i doni a conèixer les causes de la pobresa arreu del món, tot reconeixent el treball educatiu i comunicatiu com a part fonamental de la política pública de foment de la cooperació, la pau i els drets humans.
• Treballarem des de Catalunya per reduir dràsticament la despesa militar espanyola i transformar-la en inversió social.
• Treballarem per deslegitimar el recurs a la violència o a la guerra com a forma de resolució de conflictes.
• Treballarem activament per la defensa d’una societat oberta, intercultural i respectuosa amb les diferències, especialment combativa contra les actituds xenòfobes.
• Promourem la imposició de taxes a les transaccions financeres especulatives i l’eliminació dels paradisos fiscals.
• Impulsarem la lluita contra el frau fiscal i la corrupció per tal que s’asseguri la fiscalitat possible i necessària per a invertir en els serveis i drets socials bàsics en el nostre país i en la cooperació internacional.
• Ens comprometem a lluitar per evitar que s’inverteixin fons públics i subvencions de qualsevol tipus en activitats que vulnerin els drets humans, socials i ambientals. Advoquem perquè les administracions catalanes despleguin criteris de compra pública ètica en la subcontractació d’empreses.
• Treballarem per reduir la petjada ecològica catalana, treballant per un desenvolupament realment sostenible i inclusiu.

Assumim la nostra responsabilitat col•lectiva en defensa del dret a la pau, dels drets humans i del desenvolupament dels pobles. Per això mostrem la nostra ferma decisió d’aportar els nostres mitjans i voluntat a aquesta finalitat, ja que entenem que són drets universals i inalienables.

Per solidaritat, per justícia, pel desenvolupament i benestar de totes les persones del planeta i de les properes generacions, Catalunya necessita una política pública de cooperació, pau i drets humans.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Per una Política Pública Catalana de Cooperació

  1. Ahumad sanjaq ha dit:

    Estoy de acuerdo

  2. SOARPAL( solidaritat Arbúcies-palacaguina) ha dit:

    soarpal solidaritat Arbúcies-palacagüina està d’acord amb el manifest i el signa.

  3. Jordi Garrell ha dit:

    Associació Catalana per la Pau signem

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s